martes, 7 de agosto de 2018

Hubert Matiúwàa (1986 )



                                          autor angélico jiménez



El niño



Vinieron a buscarlo al pueblo porque no había para donde darle y atorarle con los contras, se hacía costumbre ver a los zopilotes carroñar en las mojoneras, bajar los ayates de las redilas y esculcar las enaguas, buscando carne.

Él dejó sus canicas en la cuarta del rombo, en la raya con nubarrones de nostalgia, dejó los peces multicolores con los sueños de la noche y dejó entre los cafetales los columpios colgados donde se mece la miseria.

En sus huesos, fue creciendo el llanto de sus amiguitas, las niñas de Marutsíí, que pedían oído al polvo y a las piedras para que no se lo llevaran.

Lo encapucharon con escamas de la tarde y le colgaron un cuerno de chivo, tres rosarios del ojo de venado y se dispuso a cazar hombres y a sentar la muerte en su mesa.

Desde entonces, dicen que los de la Montaña somos buenos para eso y no dejan de venir para llevarse a los niños y sembrarles la muerte en las manos.



Adà

Nìguwá gí’yáà ènè xàbò tsí jùdá ajwàn’ ná xuajñùún numuu rí nìgi’duu xkujndu khamí nangwá ì’gúùn mùtsañuú gajmíí i’wìí xàbò, tsetse ma’ nàwi’ñuú dxá’án tsú’kwè, ikhiin tsí nà’phò xuwi ná ndawaá xuajñàn ló’, ikhiin tsí nùrigú amaà’ ná ajwàn’ xkàradi, ikhiin tsí nùkuxè jnàwùún khamí nònè ngínií ijíín gò’ò ná júbàá.

Xó ma’ ikhaa nìnìñuu xndú tsígun’ ná awùún rómbò ná ikhoo idi rí jàgù tsíngína, khamí nìnìñuu ìgì’ tsí mixtìín ná awùún xnú’ndoo mbro’on, khamí nìnìñuú ná awùún ixè kafé tsímbi ná nàxtráka mìnà’ rí tsíngína ló’.

Xó ma’ ná awùún ìtsuu nì’kà ràgajàà iya idùún ijíín gò’ò Marutsíí tsí nimbáxuún gàjmìí, ijíín gò’ò tsú’kwè nìndxá’wè ná nìtuxuù yujndà’ khamí ìtsí, rí màxá’gá jí’yáà gònè xàbò.

Xàbò tsí judà ajwàn’ nìxùdaa xtá inuu, khamí nìstrákèè mbá xkamídá rí mbijwà ná xpaphòò, atsú tsákuun iduu àñà’ ná ñawúùn, ikànjgó ikhaa nìgí’dúù nìgudiín xàbò mí ni’gií rí tsíngína inuu ixè xaphoo xuajñúùn.


Numuu mbi’i rú’kwè, nakhi rí nìgàji’yaà nuthèèn rí tsàá xàbò júbà ñajwàn xò’, maján ènè xò’ ñajun rú’kwè mé’ numuu rú’kwè tsetse nàguwá xàbò tsí nagòó ju’diín ijíín xuajen. khamí nudii ga’khò ná ñawùún èjèn tsú’kwè


("la realidad.com" blog de alejandro ortega neri)

No hay comentarios: